Bon dia! Ja tenim aquí el dimarts. Diuen els experts (directius, equips de màrqueting, etc) que el dimarts és el millor dia per fer reunions, es prenen les millors decisions. Jo afegiria més:
els matins dels dimarts són els més emocionants. Al menys a la nostra classe. Ho explico. Cada dia, a les nou del matí, espero als meus alumnes a la porta de l'aula. Alguns em regalen un somriure tímid, i altres deixen anar un simpàtic "bon dia"! Però, els dimarts, aquesta salutació va acompanyada d'una pregunta: Àlex, què va passar ahir amb els polseres vermelles?
Quantes coses hem descobert plegats parlant de la sèrie
"Polseres Vermelles"! Jo crec que moltes. En primer lloc ens ha donat l'oportunitat de conèixer a
l'Albert Espinosa, l'autor de la sèrie i altres treballs com ara la pel·lícula "Planta cuarta" o els llibres "Todo lo que podriamos haber sido tú y yo si no fueramos tu y yo" o la seva darrera novel·la "Si tú me dices ven lo dejo todo, pero dime ven". En segon lloc, ens ha permés
parlar de manera natural i raonada a la classe de temes tan poc habituals en les nostres converses (com ara el càncer o la mort), però tan necessaris
per crèixer forts i perdre les pors. L'Albert escriu al seu primer llibre "El món groc":
"No pots perdre la por de res si no en parles".
Ahir a la nit va haver-hi una nova entrega de la interessant i simpàtica història dels polseres. Va ser un capítol dur, un capítol que parla de
la vida i de la mort (com explica l'Albert al seu bloc). Avui doncs, aprofitarem aquest fet per parlar, per compartir i el més important, per aprendre. L'Ignasi, un polsera vermella, va morir, però aquesta mort donarà vida. Estic segur!
Una abraçada gran, per començar el dimarts!
Quantes coses hem descobert plegats parlant de la sèrie "Polseres Vermelles"! Jo crec que moltes. En primer lloc ens ha donat l'oportunitat de conèixer a l'Albert Espinosa, l'autor de la sèrie i altres treballs com ara la pel·lícula "Planta cuarta" o els llibres "Todo lo que podriamos haber sido tú y yo si no fueramos tu y yo" o la seva darrera novel·la "Si tú me dices ven lo dejo todo, pero dime ven". En segon lloc, ens ha permés parlar de manera natural i raonada a la classe de temes tan poc habituals en les nostres converses (com ara el càncer o la mort), però tan necessaris per crèixer forts i perdre les pors. L'Albert escriu al seu primer llibre "El món groc": "No pots perdre la por de res si no en parles". 