Aquest matí, a
matemàtiques i donat que a coneixement del medi hem començat el tema de l'alimentació, hem llegit i comentat conjuntament els titulars
d'un article d'economia del Periódico de Catalunya de l'edició del passat divendres que fa referència al cistell de la compra.
La notícia explica que canviant de súper, a l'hora d'anar a comprar, una família es pot arribar a estalviar fins a 1.300 euros en un any. A més hem pogut llegir que les grans cadenes d'alimentació del país veí (com ara Carrefour, Caprabo, Mercadona, etc) han baixat els seus preus com a conseqüència de la crisi econòmica. Tot i això, els experts en aquesta matèria han avisat que aquest descens (abaratiment) dels preus ja ha arribat al seu límit donat que hi ha algunes cadenes alimentàries que presenten uns resultats econòmics molt fluixos, és a dir, no estan obtenint beneficis (no guanyen res). Per aquest motiu, alguns centres comercials s'estan plantejant, segons els experts, recuperar els marges pujant de nou una mica els preus dels productes.
A més també hem observat i parlat d'una gràfic que aportava la notícia, sobre l'augment de compradors de
marques blanques que ha passat (segons el diari) del 32% al 40% dels compradors al llarg d'aquest any. Així doncs, hem aprés també que una marca blanca (també coneguda com a marca del distribuidor) és la marca pertanyent a una cadena de distribució (generalment, d'un supermercat o cadena d'alimentació com Caprabo, Carrefour o Casino) amb la que es venen productes de diferents fabricants.
