dimecres, 22 de setembre del 2010

Estimada àvia, estimat avi...

Avui ha estat un d’aquells matins per recordar. Després del pati, hem pujat a la classe i hem llegit a castellà un conte que portava per títol “La montaña donde se abandonaban a los ancianos”. Una entranyable lectura que ens ha fet recordar als nostres avis. Persones grans, però molt sabies i de les que tots hem aprés tantes coses. Nedar amb estil, cuinar amb bons aliments, regar les plantes, munyir les vaques correctament…

És per tot el que fan i han fet per nosaltres que avui els hi hem escrit una carta. Una carta molt especial i que els hi farem arribar molt aviat. A més avui volem dedicar aquesta entrada als nostres avis: a la Lolita, al Pepito, a la Irene, a l’Alfred, al Ramon, al José, al Roc, a la Gerónima, a la Carmen…. A tots els que estan amb nosaltres i ens ajuden cada dia i als que ja estan al cel! Us estimem molt!