dimecres, 20 d’octubre del 2010

Un somriure per a...

Estic segur que tots heu escoltat amb molta atenció el que ens ha llegit la Lídia, la mestra de francès, als bons dies d'aquest matí. Ha estat genial! És per això, que us penjo al bloc el text tan simpàtic que ha llegit (i que ens ha fet arribar. Merci Lidia!).


"Somriure és contagiós i es transmet com una grip. Aquest matí, he vist a un amic i m’ha somrigut i de sobte jo també he començat a somriure.

L’altre dia passava per la cantonada i vaig veure un noi amb una gran rialla a la cara, de sobte em vaig adonar que jo l'hi havia contagiat aquest somriure. Vaig estar pensant una estona sobre el que havia passat i em vaig adonar que una simple rialla com la meva pot viatjar arreu del món.

Així que, si de sobte et ve un somriure, no el deixis sense ser vist. Fes que comenci una epidèmia ràpidament i infecta al món d’alegria! Tots necessitem somriures, ja que un somriure costa ben poc, però val molt. Qui el dóna és feliç i qui el rep l'agraeix. Dura només un instant i el seu record, de vegades, perdura per tota una vida. No hi ha ningú tan ric que no el necessiti, ni ningú tan pobre que no el pugui donar".